El dret a decidir: una eina per aixecar Catalunya

S'acosta el dia de la consulta per la independència a Palamós. El proper diumenge 28 de febrer els ciutadans de setanta-set municipis de tot Catalunya seran convocats a les urnes per decidir si volem o no esdevenir un estat propi dins Europa. La vila de Palamós s'apunta a la tercera tongada de referèndums i ho fa des d'una aposta transversal, incloent i que vol refermar l'ideal i el paradigma democràtic.

És un fet conegut que aquestes consultes no són ni oficials ni vinculants. Per contra tenen un fort caire simbòlic i de reivindicació popular. Si llegim bé els resultats, aquests poden ser autèntics catalitzadors cap a demandes nacionals cada cop més desacomplexades. Si el que cerquem és apropar la política a la ciutadania, això és humanitzar-la i fer-la més transparent, activar la participació del municipi en un sentit o un altre ha de ser en essència, per a un demòcrata, un exercici positiu i necessari. La democràcia com a sistema d'opinió i d'articulació públiques ha de ser fomentada, especialment en moments de dubte, d'incertesa i de crisi, no només econòmica, sinó també política. Podem donar l'esquena a determinats polítics però mai a la política en majúscula. Tots hi tenim un rol a desenvolupar i la nostra exigència vers el sistema no pot ser només anar a votar cada quatre anys.

Des de Convergència arreu del país sempre hem defensat que és només en els catalans qui recau la tasca de decidir l'estatus jurídic que ens hem de dotar com a nació d'Europa. Som nacionalistes i en el moll de l'os de la nostra acció pública rau aquesta sana motivació. La consulta o referèndum ha de convertir-se en una festa de la democràcia i d'afirmació nacional davant una Espanya constitucional que ni ens vol ni ens entén. Des de CiU sempre hem defensat el màxim nivell d'autogovern per a Catalunya, i passats més de trenta anys de democràcia a l'Estat espanyol, avui cal avançar cap al nivell més gran d'autogovern. Que tothom ho entengui com més li plagui però cada cop són més que pensen que el viatge cap a l'estat propi és ja de no retorn.

Marc Gafarot i Monjó