L’Estat espanyol i Catalunya en particular s’estan quedant soles a Europa pel que fa a governs dirigits per socialistes. El darrer govern socialista en caure ha estat el de Gordon Brown a la Gran Bretanya. Passarà a la història com l’únic primer ministre que mai ha guanyat unes eleccions. Montilla i Maragall també.
El socialisme a casa nostra ha estat sinònim d’atur, ineficiència del sector públic, malbaratament de la despesa, manca d’ambició nacional catalana i per què no dir-ho corrupció i deficient gestió. Em deixo pel camí altres episodis que més val no recordar. Em pregunto si aquesta era la bona acció de govern que presumien quan arribaren a la Generalitat.
Avui ningú pot dubtar que a Catalunya el poder socialista és més gran que mai. Tampoc ningú hauria de poder dubtar que el seu projecte és ineficient i consumit. I Em deixo incoherent: retallen prestacions socials als més desafavorits i pugen els impostos (IVA) que graven a tothom. No eren els defensors de les classes populars? Algú dubta que Catalunya serà l’autonomia més afectada per la retallada pressupostària i estatutària. No eren els nostres avaladors?
Voten juntament amb el PP contra les consultes populars a Barcelona ja que són il.legals i costoses i acte seguit n’organitzen una.Tant mal feta que, els quatre milions gastats, no garanteixen el vot a tothom i deixen sense votar regidors i al propi alcalde. La participació és baixíssima i encara la perdran.
De tots nosaltres depèn començar el canvi: el primer repte les eleccions catalanes del novembre, acte seguit l’ajuntament de Palamós. No abaixem la guàrdia i comencem des de CiU a il.lusionar. La gent és mereix una altra cosa.
dijous, 13 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
