Per aixecar Catalunya, ara toca CiU!

En altres articles he destacat la necessària vinculació entre la diàspora catalana i Catalunya. Ho he fet pensant amb el deure que tenen totes aquelles persones que decideixen arrelar-se a un territori que no és el seu a contribuir al progrés de la nova llar sense oblidar les pròpies arrels. Crec que aquesta ha estat l’actitud responsable de molts catalans que el temps els ha dut a compartir la seva catalanitat amb una nova identitat adoptiva. Fent-ho han ajudat, de retruc, a projectar una determinada imatge de Catalunya que lliga compromís amb responsabilitat. No pot ser d’altra manera.

El cert és que avui tenim prop de 140.000 catalans escampats pel globus amb possibilitat de votar a les properes eleccions catalanes de novembre. Ells també poden fer possible un canvi, si més no a col.laborar-hi i a ser-ne partícips en primera persona. La llunyania física del país no hauria de ser obstacle en els temps globals que corren per poder exercir un dret tant important com el del sufragi. La teoria és sens dubte sempre més poètica que quan tombem amb la indefectible realitat. No per això, malgrat tot, hem de deixar de pensar que la diàspora pot ser decisiva per assolir aquella majoria necessària que ha de permetre el canvi de rumb polític que CiU impulsa. I la nostra raó de ser al govern no és altra que la vocació de servei i de fer les coses ben fetes. Catalunya ni mereix ni pot permetre’s el luxe de més tripartits, de més incompetències, ni de partits que governen amb mentalitat d’oposició i deconstructiva. Ja n’hi ha prou de fer mal al país!



Aquest canvi, avui per avui, només pot venir de la mà de l’Artur Mas. En Mas és un home de món, llegit, que ha guanyat amb empatia social i que coneix la realitat dels catalans d’arreu. No cal dir que coneix de primera mà la situació actual del país, els nostres reptes, mancances i objectius i que té un full de ruta, no pas una vareta màgica, per il.lusionar la gent i aixecar el país. Ara és el moment des de CiU i de tots aquells que estimem responsablement el país, de ser al cantó del nostre líder i futur president de la Generalitat.

Pel que fa a la diàspora tenim un gran repte: la mobilització.

Fer-los sentir la nostra lluita política com a pròpia i amb la certesa que un govern de CiU serà un pont entre els catalans d’aquí i els d’allà. Per damunt de tot tots compartim quelcom i és el nostre anhel fer un país més pròsper, lliure, solidari i integrat en un món cada cop més global. No oblidem que mantenint i reforçant les comunitats catalanes exteriors el que possibilitem és exportar un troç de catalanitat al món. El país avui té molts reptes el primer i més important pot ser superar la crisi. A CiU tenim clar que això només ho farem reforçant la nostra identitat i voluntat de ser. És allò que ens dona força, ens recorda qui som i qui són els nostres i el que esperem del present mundà. Sovint s’ha dit que més val fer una capella a casa que una catedral fora. No ho corregeixo però si matiso que ara és un bon moment de fer una petita capella for a que pot fer-nos la catedral a casa.

Marc Gafarot
Consultor polític