Image Hosted by ImageShack.us

dimarts, 8 de juny del 2010

Crònica presentació de les memòries de Jordi Pujol i Soley

El passat 25 de maig l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol va presentar a la biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós el segon volum de les seves memòries “Memòries temps de construir (1980-1993)”

El President Pujol en la seva exposició va anar desgranant els episodis que més han significat la seva vida. Una bona part de la conferència va centrar-la en l’exposició del primer llibre de memòries (història d’una convicció 1930-80). Aquests anys seran per a Pujol “una època de formació i d’adquisició d’un vast cabal d’idees i valors que seran la base dels anys que seguiran a la seva arribada l’any 1980 a la presidència del Govern català”.

Posteriorment Pujol es centrà en el segon volum de memòries on va esmentar i comentar breument molts dels episodis que van marcar els primers tretze anys de governs de CiU. Aquest període va des de la victòria electoral, contra pronòstic, de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 1980 fins l’any 1993. Un any que Felipe González es veu forçat a pactar amb CiU un acord estable de govern. Alguns d’aquests fets històrics foren d’altíssima transcendència, en els quals l’expresident va tenir un paper determinant. L’intent de cop d’estat del 23-F n’és un bon exemple. També la solitud d’Adolfo Suárez en els últims anys, la valoració de la querella de Banca Catalana com una jugada indigna del Govern de Madrid, són temes que hi dedicà especial importància.
Un altre capítol destacat és el destinat a l’espinós referèndum de l’OTAN. Jordi Pujol ens recordava que tot i ser CiU el partit més atlantista d’Espanya, la decisió política de donar llibertat de vot als seus militants. El llibre analitza també l’operació reformista capitanejada per Miquel Roca i parla de la creació de TV3 enmig de moltes dificultats provocades per un govern centralista que només admetia la possibilitat d’una televisió autonòmica “regional i folclòrica” Altres temes que va esmentar van ser la seva relació amb els expresidents González i Aznar, els jocs olímpics de Barcelona i “les sempre difícils relacions entre Catalunya i Espanya”.

L’acte va ser seguit amb gran interès pel públic present que omplia la sala que aprofità l’ocasió per demanar autògrafs i fer-se fotografies amb el mateix Jordi Pujol.

1 comentari:

Núria ha dit...

Independentment de la ideologia política de cadascú i de que tothom pugui estar d'acord o no amb totes les decisions i accions realitzades al llarg de la seva vida política, el President Pujol és un home respectat i en molts casos admirat arreu. La seva força i el seu carisma es deuen principalment a una forta convicció d'idees i de fites. Ha estat un home que no ha defallit mai en els seus objectius, i ho ha fet sempre pensant en el bé de Catalunya i amb una gran dosi de lideratge.Realment, per que Catalunya tiri endavant cap a noves fites i nous avenços, necesitem algú capaç de liderar-la amb la mateixa convicció i decisió que ho va fer ell. Però sobretot amb la mateixa dedicació, possant Catalunya per devant de qualsevol altre objectiu profesional o personal.