Compra de voluntats, pèrdua d'identitat

La integració és un gran projecte on intervenen un conjunt de factors que cal tenir molt present. Requereix per part nostra de valors positius com ara la solidaritat i el respecte cap als nouvinguts, però també exigeix d'unes actituts activament positives d'aquells que han fet de la nostra terra, la seva nova pàtria d'acollida.

Hem de saber fer de la persuassió i la pedagogia la nostra gran arma d'integració. Alguns però fan trampa. Sempre l'han fet i han optat per tirar per la via del dret carregant-se l'ètica més elemental i ignorant el significat de la vertadera integració. Ho fan d'eixa manera perquè malauradament mai han cregut en el país (el català) i si han cregut en el país espanyol. Això no ho reconeixen, potser no ho faran mai perquè el país manté malgrat tot uns mínims, però després de trenta anys de democràcia em sembla que les caretes ja estan totes caigudes. Tots sabem de quin peu calcen i que llur propòsit no va més enllà de l'interès i de retenir al preu que calgui el poder. Trist però real. Oblidem-nos de nostàlgies amb ells no hi ha res a fer tret de mostrar-los el significat de la generositat quan aquest país sia finalment lliure. Serà un bell i romàntic gest. Un més d'un poble petit com el nostre de clara voluntat civilitzadora.

Una suposada vocació internacionalista els ha fet menystenir la catalanitat i paradoxalment abraçar l'espanyolitat. Són els mateixos que quan els diuen que posats a ser globals, el que hem de fer és fer-nos angloparlants, ens contesten que la riquesa de la cultura hispànica no aconsella fer renúncia. No és que confonguin res, de fet és que juguen amb les cartes marcades. Fins ara els ha sortit bé, algun error haurem comès nosaltres, però la nova immigració a diferència de l'espanyola obre moltes portes i també molts interrogants. No hauríem aquest cop de malbaratar aquesta oportunitat.

Òbviament per a la majoria de nous catalans Espanya no és llur espai nacional de referència. Aquí rau la clau de volta en relació a anteriors onades migratòries. El nostre deure és aprofitar-ho i ho farem projectant amb eficàcia el nostre missatge de país i d'integració. Que reeixeixi dependrà de molts factors però un n'és clau: evitar a tota costa els guetos de les diferents col.lectivitats. Barrejar-nos i conèixer-nos és vital, no aconseguir-ho tindria implicacions nacionalment nocives i socialment perilloses.
Exigim la interculturalitat mai la multiculturalitat. En una Catalunya multicultural, el fet català més a la curta que a la llarga podria veure's fos com un terró de sucre en el cafè. No albiro masses llàgrimes d'aquests internacionalistes compradors de voluntats. Els ho hem de posar difícil i si Convergència ha de tornar al govern hem de bastir polítiques d'integració de nou encuny i basades en la persuassió i la pedagogia mai comprant adhesions. Moralment no és acceptable però és que a més seria una victòria pírrica a la curta que no interessa a ningú més que a aquells que ens volen derrotar com a nació.

Marc Gafarot i Monjó, Director d'estratègia de comunicació del Secretariat d'Immigració de CDC.