Es domini públic que la gran majoria dels ciutadans de Catalunya desconfien en gran manera de la nostra classe política. No és fenomen nou, a d´altres indrets d´Europa la situació és comparable amb el nostre cas. Però el cas d´Espanya és certament paradoxal i no exent de grans dosis de quixotisme esquizofrènic.
Un bon exemple és el tracte que rep darrerament un dels més lúcids, valents i conseqüents -segons el meu modest entendre- polítics de l´estat: Juan Mari Atutxa. Val a recordar que el propi Atutxa quan exercia de conseller d´interior -i era en el punt de mira de la banda terrorista ETA- del govern basc era elogiat fins a límits insospitats i gairebé inimaginables tractant-se d´un polític nacionalista basc. Però les tornes van canviar precissamet el dia que en ell van descobrir que no tenia preu, que ell no s´immutava les paraules falses dels aduladors i els molestà enormement que tingués un criteri propi. Quan va defensar amb fermesa la sobirania i dignitat del Parlament basc tots aquells que l´homenatjaven no van tenir cap mena de miraments alhora de difamar i insultar a la seva figura. Ell però sempre ha practicat la política dela coherència, la dels fets que valen molt més que les paraules i per sobre de tot -inclús de les seves idees polítiques i del seu partit- ha defensat sempre allò que considerava just. Ès certament un rara avis de la política i valgui per això mateix l´homentage que li vull retre. A la seva fermesa de contingut ha sempre fet gala d´una gran cavallerositat, quelcom -ambdues coses- que m´agradaria veure en molts polítics catalans de diferent ordre i confessió. Juan Mari Atutxa -també Knorr i Bilbao- han demostrat que la política també pot ser plena de gestos d´honestedat, de categoria humana i aptitud professional. Vingui des de la infinita modèstia d´aquest blog el meu sentit i emocionat reconeixement. Que n´aprenguin!
dimecres, 30 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)