Image Hosted by ImageShack.us

dijous, 11 de març del 2010

Més força des de l’exterior

Convergència com a partit polític té una dimensió nacional catalana. Dir això em sembla que no sorprèn ni espanta a ningú. Convergència, com el seu fundador Jordi Pujol ens diu, va néixer com un moviment al servei de la reconstrucció nacional de Catalunya. Però el propi Pujol ens avisa “la defensa de la identitat nacional catalana s’ha de complementar amb una voluntat d’obertura al món”. Aquella divisa del nostre món és el món va ser un denominador comú de tots els governs de CiU. Si tornem al capdavant de les institucions no l’hauríem de perdre de vista. Des de CDC hem de ser capaços de respondre a les demandes de les comunitats catalanes de l’exterior i poder dir que el nostre món es també el món dels catalans emigrats.



Som un partit gran d’un país petit i això ens mereix una reflexió. El nostre nacionalisme, entès com una defensa de la nostra identitat i de la nostra diferència, podria seguir dos camins: un de reclusió en els nostres afers propis, tal i com fan molts partits nacionalistes d’arreu. O un altre de defensa de la nostra identitat, sense renúncies a un rol cada cop més actiu en els processos polítics globals. Al meu parer aquest darrer és el bo i serà des d’aquesta perspectiva que assolirem les cimes més altes d’autogovern i prosperitat. Vincular més llibertat nacional a més prosperitat, és un criteri objectiu d’un partit nacionalista de matriu pragmàtica com el nostre. No pot ser d’altra manera. L’ambició legítima no ens pot fer mai posar el bou sobre les esquelles.



Tenir militants repartits per tot el globus és d’entrada bona cosa. Cal però cercar-hi alguna utilitat mútua. Hem de ser capaços d’articular i bastir una xarxa cooperativa coordinada de la nostra militància. Cal una major implicació des de fora en els afers interns i seria bo establir mecanismes de major participació i incidència. La democràcia no deixa de ser un sistema d’opinió pública i de participació. En aquest sentit tenim una eina per consolidar: les agrupacions exteriors del partit. I tenim un instrument d’utilitat: la rapidesa i efectivitat de les comunicacions en el món d’avui. Fomentem-ho, escoltem la veu dels molts catalans i convergents que resideixen fora de les nostres fronteres, coneguem llurs experiències individuals i col.lectives i engresquem-los a ser partícips del projecte que l’organització té per davant. Si reeixim en aquesta comesa, no només farem més militants, possiblement tindrem més vots, de casa i de fora, i tal vegada una militància més estimulada i més activa.