Ecologismes

En aquest tema em considero com la majoria de la gent. Estimo el territori i quan viatjo gaudeixo del paisatge, la flora, la fauna d´arreu. No sóc però un "malalt cercador" de nous paisatges i no m´emociono especialment davant de determinades aus o altres espècies animals. No ho critico simplement tinc altres afeccions que no tenen perqué ser les mateixes de tothom. No em considero ni de bon troç un ecologista militant, però reconec que hem de tenir més cura del medi ambient, cosa que fins ara no ho hem fet prou bé. Tampoc he estat fins ara execessivament sensible a les crides que sovint molts ecologistes i una bona part de la comunitat científica han fet i fan sobre la relació de l´acció de l´home i el canvi climàtic. Assisteixo a Brussel.les a una conferència d´un dels gurús del mediambientalisme el Professor Lester Brown dels EEUU. No sóc qui per valorar en profunditat tot allò que aporta la seva lliçó magistral, ara bé he de dir que tot el que ens diu sembla ben raonat, ben exemplificat i prou convincent. No em sembla ni de lluny que aquest investigador pertanyi als típics ecologistes radicals abocats a la cultura del NO a tot allò que impliqui un impacte amb la natura. Una cosa és vetllar per un desenvolupament sostenible i una altra cosa és no avançar, no fer carreteres, ni túnels, limitar el benestar humà i un llarg etcètera. I és que hi ha molt d´ecologista que ha fet mal a causa tant digna, precissament per faltar a la veritat des de posicions sovint maniquees i molt dogmàtiques. La història ens ha ensenyat que perquè un procés de canvi es materialitzi, sovint els éssers humans ens servim del recurs de l´exageració. És a dir fer una crida a totes les bondats del canvi sense explicar els possibles inconvenients. Això si no es controla pot portar a un populisme que, val la pena recordar, ha fet molt de mal en moltes parts del món. El fet és que l´ecologisme ha de ser una plataforma oberta -sobretot a la ciència- sense més apriorismes que aquell que dicta que l´objectiu de la preservació del territori ha de ser compatible al desenvolupament humà. Us parlava de dogmatismes doncs hi ha molt d´ecologista que ja d´entrada proclama la existència d´un pecat original: l´energia nuclear. Aquesta energia resulta ser molt econòmica i neta, però com tot a la vida planteja un problema, qué fer amb els residus i com gestionar-los. Hi ha molts d´ambientalistes que ens parlen de catàstrofes nuclears -tornem a l´exageració-, com si avui en dia la tècnica no avancés o com si un país -de gran dependència nuclear, fins a 80% de la seva energia- com França fós la Unió Soviètica de l´època de Txernòbil. Deixeu-me dir que jo em considero més o menys informat de l´actualitat i no veig catàstrofes nuclears cada setmana. Jo, no essent un entès amb la matèria, faig meu i lloo el discurs d´obertura mental i intel.lectual de James Lovelock qui advoca clarament per l´energia nuclear per evitar el desastre ambiental, aixo si garantint la seva seguretat amb una gestió de les deixalles tal i com ja es fa en molts països desenvolupats. Practicar l´ambientalisme de boqueta -Alemanya- on elaboren un pla de substitució gradual de les centrals nuclears, peo comprant excedents d´aquesta energia al seu veí de l´oest -França- em sembla com a mínim ridícul, covard i despilfarrador. Amb l´ecologia, com en altres ordres, ens calen líders assenyats, valents i pedagogs.