El nou independentisme

Llegeixo un article al Punt diari on un articulista parla del nou independentisme. Em sembla d´entrada un bon punt de partida però aviat descobreixo al meu entendre certes inexactituds conceptuals.

Ens diu l´articulista que l´independentisme català encara està per fer, que no hi ha grans mostres de teixit ideològic i que ERC -en tant que referent de l´independentisme- ha de saber construir un discurs propi per fer reeixir l´independentisme al nostre país. Anem a pams: en primer lloc crec que caldria entendre millor la base social de l´independentisme a Catalunya. És cert que el partit polític que ha abanderat el discurs independentista a la Catalunya contemporània ha estat clarament ERC. Tal fet no admet discusió. Ara bé, afortunadament en el país hi ha molts més independentistes que no pas votants d´ERC. Per tant cal no perdre de vista un fet que per a mi és cabdal: l´independentisme no és cap ideologia i a més de no ser-ho és transversal És per aquest fet que es pot éssser independentista essent d´esquerres, o essent liberal-conservador, liberal a seques o essent marxista. De la mateixa manera que es pot ésser independentista en tant que empresari, treballador o funcionari. Per tant una cosa ben distinta és l´estratègia a seguir per el moviment independentista -que ha de ser plural i integradora en el discurs i en la praxi- i una altra de molt diferent són els valors ideològics que pugui conrear un partit independentista d´esquerres -social-demòcrata- com és ERC. Havent puntualitzat això, també m´agradaria criticar l´idea per la qual se´ns diu que el discurs polític d´ERC encara "està per fer". Personalment crec que aquesta crítica podria ser vàlida si descrivíssim la situació que es vivia a Esquerra a l´època de l´Àngel Colom i Colom com a Secretari General de la formació. Aquell era un partit que vivia inmers en una relativament clara indefinició ideològica. Bon exemple d´això fou quan ERC es trencà, aparegué el PI, i aquest partit posteriorment -després d´una debacle electoral- quedà integrat dins de CDC. Aquesta situació al marge de personalismes fa pal.lesa que en aquell partit es prioritzava la qüestió sobiranista en favor de l´opció ideològica que era més aviat residual o poc clara. A ERC avui en dia l´aposta ideològica és molt nítida i definida i l´aposta sobiranista -almenys programàticament- també. Esquerra, valgui la redundància és un partit clarament d´esquerres i practica com a tal polítiques que avui s´entenen com d´esquerres. És per aquest motiu que ERC ha deixat de representar a aquells independentistes "rebotats" de CiU o nacionalistes sense paternitat partidista que en d´altres eleccions els podien haver "fet confiança". En un país com a Catalunya on hi ha una majoria social d´esquerres té un cert sentit fer una aposta de viratge cap a l´esquerra. La procedència de la direcció i de molts militants de la formació de Carod-Puigcercós així ens ho indica -Nacionalistes d´Esquerra, MDT, ex-PSC i PSUC etc-. Ès per tot plegat que em sembla gratuit -com feia l´autor- parlar de manca de projecte ideològic. Altra cosa fóra considerar aquest projecte -el d´esquerres materialitzat en el dos tripartits- com el que millor pot servir la causa de l´independentisme. D´aqui rau el dubte, ja que no essent el nostre, un país normalitzat, hom es pregunta si l´ideologia no hauria de perdre primacia envers els pactes entre les formacions nacionalistes?

En una propera ocasió parlarem d´estratègies i d´ideologies i valorarem d´una forma serena i crítica quina pot ser la millor ideologia i la millor estratègia per conduir la nostra terra cap a la llibertat política. Per cert posats a filar ben prim, independentisme és una paraula molt bonica, entranyable, certament èpica i molt romàntica, però potser valdria més la pena parlar de sobiranisme i interdependència. Més que res perquè tenim una Unió Europea on hi hauriem de cabre.