Interessos Compartits

Molts dubtes planen en relació a les darreres detencions de militants de l’esquerra abertzale. De nou se’ls acusa, amb l’empara d’ETA, de rellançar llur projecte polític. La llei de partits els impedeix la participació electoral a menys que explícitament condemnin l’activitat armada d’ETA. Fins aquí res de nou. Entre els detinguts resulta fins a cert punt significatiu el nou encarcerament d’Arnaldo Otegi i sobta de manera molt especial la detenció per primer cop de Rafa Díez Usabiaga. Ha estat molts anys dirigent de gran rellevància de l’esquerra abertzale. Home respectat sempre ha estat considerat en aquell món un moderat i algú que ha apostat clarament per les vies polítiques. Si no s’ha sortit de l’òrbita de Batasuna ha estat per considerar que des de dins es podien arreglar més les coses que no pas des de fora. De la seva moderació en fa palesa la conducció que ha tingut de LAB. No pocs empresaris d’Euskadi s’estimen més tenir tractes amb aquesta central sindical que no pas amb la suposadament més moderada ELA que sovint actua des de posicions més intransigents. Costa molt de creure que Usabiaga, de sobte, hagi abandonat aquests plantejaments i hagi fet com a propis els d’una organització com ETA que no gaudeix del seu millor moment: ni militar ni ideològic. Sobta també el no ingrés a la presó de Rufi Etxeberria, home fort de l’antiga KAS i considerat dur en els ambients abertzales radicals.

D’altra banda, els mitjans espanyols, suposadament exercint com altaveus del ministeri de l’interior, fins fa ben poc temps, es feien ressò de suposades veus crítiques i discrepàncies de la direcció de Batasuna amb la banda terrorista. El propi Zutabe, butlletí intern d’ETA –però que sempre acaba filtrant-se als diaris-, en un dels darrers números, reforçava aquestes sospites, criticant, amb termes molt durs, l’orientació política que estava prenent la direcció de Batasuna. Arribava a l’extrem de qualificar-la de fraccionària i derrotista. Com sigui s’ha posat fre a una nova oportunitat per desbloquejar l’estancament del conflicte basc i crear les bases d’un nou espai de diàleg on per vies civils, pacífiques i de radicalitat democràtica es pugui arribar a un nou i ja definitiu procés de pau.
Arran de les detencions els mitjans espanyols han propagat la idea que ETA era qui de nou pilotava aquest nou procés per justificar la necessitat de l’acció policial. Batasuna per tant si fem cas a les informacions continuava actuant com a mera corretja de transmissió de la banda. No hi havia canvis rellevants sinó una nova supeditació estratègica.

Tot plegat és molt estrany i ens porta novament pels viaranys de les teories conspiratives. A Espanya convé la divisió del nacionalisme basc –i del català també- altrament López no hagués estat mai investit Lehendakari. I a ETA no li convé perdre la seva hegemonia ideològica i mítica en el si de l’esquerra abertzale. Amb Otegi i companyia fora d’escena, ETA pot reafirmar la seva supremacia i es treu de sobre aquells que podien haver decidit fer per fi el pas endavant en el món de l’esquerra abertzale. Tot plegat podria ésser una absurda coincidència o una qüestió d’interessos compartits. A Euskadi aquestes coses estranyes poden passar i sense violència a Catalunya també.

Marc Gafarot i Monjó
Consultor polític i escriptor